Els tres reis de l'orient
Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d'estrelles
només l'estrella rua que
al sortir cau al mar
un vaixell se l'emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanall
a uns corsaris d'avui si l'ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
per a que li merquessin
i l'estrella es fongués enyorada
en el piltre de la seva butxaca.
M'entorno al divagar:
Tres soldadets dels reis - baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja,
qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.
Autor: Joan Salvat Papasseit.
Data de publicació: 1921.
Moviment al qual pertany: Avantguardisme.
Llibre de poemes en què està publicat: L'irradiador del port, iles gavines.
Les peres jovenetes:
Títol del poema: Les peres jovenetes.
Autor: Josep Carner i Puig-Oriol.
Data de publicació: 1906.
Moviment al qual pertany: Noucentisme.
Llibre de poemes en què està publicat: Els fruits saborossos.
Tinc una oda començada:
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.
Títol del poema: Tinc una oda començada
Autor: Joan Maragall.
Data de publicació: 1900.
Moviment al qual pertany: Modernisme.
Llibre de poemes en què està publicat: Visions i cants
Data de publicació: 1921.
Moviment al qual pertany: Avantguardisme.
Llibre de poemes en què està publicat: L'irradiador del port, iles gavines.
Les peres jovenetes:
¡Ai la petita Ixenia, voluble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roser, tremola;
la llumet pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.
I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.
¡Ah si les albes roses i el branquillons d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil.
Que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vesant;
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre justes, dintre la boca d'un infant!
Autor: Josep Carner i Puig-Oriol.
Data de publicació: 1906.
Moviment al qual pertany: Noucentisme.
Llibre de poemes en què està publicat: Els fruits saborossos.
Tinc una oda començada:
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.
Autor: Joan Maragall.
Data de publicació: 1900.
Moviment al qual pertany: Modernisme.
Llibre de poemes en què està publicat: Visions i cants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada