AQUELL VELL MARINER

Aquell vell mariner
ell que si, que se'n féu quan era jove
i d'un vaixell que anava a cacera d'estels.
Quan li diuen encara -car no és mort-
quants estels ha copsat,
ell que sí que respon:
-No us en diria un mot.-
Però us senyala enlaire
i us diu que un dels estels és el seu propi cor
que tots els tripulants i caçadors d'estels
tenen la fi mateixa:
i ell en dir-vos això
enlluerna son rostre de claror
i veieu els estels dansar a la seva vora.

Comentari del poema:

Aquest poema de Joan Salvat Papasseit és fàcil d'entendre tot i que hi ha paraules o expressions que dificulten el seguiment de la compensió, com per exemple, el mot "car". 

M'agrada molt el seu contingut i el missatge que l'autor vol transmetre: segons el que he entès, l'autor, Joan Salvat Papasseit, vol d'alguna manera lloar els mariners posant l'exemple que surten a caçar estels i n'hi ha un que és el seu propi cor. Potser, si tinguessim en conte que Salvat Papasseit va morir de tuberculosi als trenta anys i estimava el mar i la vida del mariner ja que el fet de viure a prop de la costa va allargar-li la vida, podriem entendre millor el significat d'aquest poema.

Personalment, m'agrada molt aquest poema; ja el coneixia abans de fer aquest treball, però desconeixia que era un poema d'avantguarda. Salvat Papasseit també m'agrada molt per les seves poesies anteriors a l'avantguardisme en les quals reivindica el socialisme i les idees anarquistes.

El poema no té rima, però tot i així, penso que el lector és atret pel contingut del poema.

(Comentari fet per Marc Rodrigo)

Títol del poema: Aquell vell mariner.
Autor: Joan Salvat Papasseit.
Època a la qual pertany: Avantguardisme.