LA CASA QUE VULL

(Joan Salvat-Papasseit)

La casa que vull, 

que la mar la vegi

i uns arbres amb fruit

que me la festegin.

Que hi dugui un camí

lluent de rosada, 

no molt lluny dels pins

que la pluja amainen.

Per si em cal repòs

que la lluna hi vingui;

i quan surti el sol 

que el bon dia em digui.

Que el temps de l'estiu

níui l'oreneta

al blanc de calç ric

del porxo amb abelles.

Oint la cançó

del pagès que cava;

amb la salabror

de la marinada.

Que es guaiti ciutat

des de la finestra, 

i es sentin els clams

de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest 

si arriba una gesta.

És un poema senzill i fàcil de llegir. El poeta parla de com seria la casa dels seus somnis. Una casa que jo imagino al mig de la natura. Una casa envoltada d'arbres on es pot gaudir del sol de l'estiu i de la pluja de l'hivern. Imagino al poeta mirant el mar des de la seva finestra. És el racò desitjable per qualsevol persona. Un racò de descans i desconnexió dels sorolls de la gran ciutat. Si pensem que el poeta va patir problemes de salut podria ser l'indret ideal de repòs.

Comentari fet per Ainhoa Calderón Cerezo 4rt A