diumenge, 11 de març del 2018

LA CASA QUE VULL

(Joan Salvat-Papasseit)
La casa que vull, 
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada, 
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol 
que el bon dia em digui.

Que el temps de l'estiu
níui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra, 
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest 
si arriba una gesta.

És un poema senzill i fàcil de llegir. El poeta parla de com seria la casa dels seus somnis. Una casa que jo imagino al mig de la natura. Una casa envoltada d'arbres on es pot gaudir del sol de l'estiu i de la pluja de l'hivern. Imagino al poeta mirant el mar des de la seva finestra. És el racò desitjable per qualsevol persona. Un racò de descans i desconnexió dels sorolls de la gran ciutat. Si pensem que el poeta va patir problemes de salut podria ser l'indret ideal de repòs.

Comentari fet per Ainhoa Calderón Cerezo 4rt A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada