EL MODERNISME A RIPOLLET

Can Masachs

• Adreça :  Balmes, 2

• Data construcció :  1910  

• Estil : modernisme

• *És un dels edificis més antics de la zona*

• Actualment l'ocupa l'Ajuntament de la vila.

Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas.

Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any.  De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels.

Església Parroquial 

• Adreça : Carrer de Padro, 7 

• Data construcció : 986

• Estil : modernisme (el campanar)

Un dels símbols més genuïns de Ripollet és, sens dubte, la imatge de la seva església parroquial, consagrada a Sant Esteve. L'església actual està construïda sobre estructures romàniques. Hi ha constància escrita de la seva existència des de l'any 986, encara que es creu que ja hi era abans del segle X. L'actual campanar, edificat el 1882 per substituir l'antic espadanyà que estava molt malmès, és d'estil modernista.

Cal Magí 

• Adreça : Pl. Onze de Setembre, 12, 13 i 14  

Aquest edifici està a la plaça Onze de Setembre i avui dia està dividit en tres habitatges, els números 12, 13 i 14. Tots tres tenen planta baixa i primer pis.  El número 14 té una porta allindada i finestres a cada costat, també rectangulars i amb ampit a sota dels quals hi ha unes rajoles decorades amb motius vegetals. En el primer pis trobem tres obertures amb arc mixtilini que donen a un balco corregut. El balcó està sustentat per quatre cartel·les en forma de quart d'esfera. La façana està rematada per uns merlets decorativistes. La façana de les cases 12 i 13 és simètrica: a la planta baixa trobem dues portes amb una llinda recte arrodonida als costats i dues finestres d'arc de mig punt amb una reixa de ferro forjat; al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres, totes aquestes obertures amb arcs mixtilinis més simples que els de la casa número 14. A la part superior també trobem merlets però també són més senzills que els de l'altre casa.

• Estil : modernisme

Can Bertran 

• Adreça : Carrer Calvari, 36

• Estil : modernisme

• *Situat al costat de la ferreteria Vilalta* 

Edifici de planta baixa més un pis. Un sòcol recorre la façana fins l'altura de les finestres, que conjuntament amb la porta, són tres obertures de tipologia rectangular amb una decoració de puntes de diamant al nivell de les línies de llinda.  Al pis superior hi ha tres balcons: el central amb barana rectangular i els laterals semicirculars. Les mènsules que suporten els balcons tenen disposició recta al del centre i piramidal al dels laterals, en els tres casos aquestes mènsules apareixen decorades a les cantoneres exteriors amb revestiments ceràmics. A sota del balcó central, entre les mènsules que el sostenen, un seguit d'arcs cecs s'adossen al mur, presentant entre ells petits elements florals. Les baranes són de balustres de perfils arrodonits. Les finestres d'accés als balcons són allindades, amb decoració de puntes de fletxa a la llinda, més pronunciat que al nivell inferior.

HISTÒRIA

Va néixer com a residència d'estiueig de Francisco Foyé Jones i Josefa Ràfols Riera. Aquest matrimoni tenia una botiga de joguines al carrer Banys Nous de Barcelona. La família va venir a estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills del matrimoni, en Marià Foyé, va arribar a ser aviador i cronista del diari "La Publicidad". Va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord espanyol de permanència a l'aire. També és autor del primer llibre d'aviació escrit en català. La família, després de la guerra, ja no va tornar a Ripollet i va llogar la casa.

 

 Torre Mingrat

• Adreça : Carrer Tamarit, 80 - Joan Miró, 3  

• Estil : noucentista/modernista

• Actualment : Club Petanca "Si no Fos" 

És un edifici unifamiliar aïllat, envoltat per jardí, que compta amb una planta baixa, un pis i golfes. La coberta és a dues vessants. A la façana principal, ubicada al carrer Joan Miró, presenta a la planta baixa la porta d'accés i dues obertures allindades. Quatre columnes dòriques sostenen un balcó i formen un porxo a la planta baixa. Al primer pis, quatre columnes dòriques més sostenen un arc lleugerament peraltat central i dos carpanells als laterals, formant una ampla galeria. A l'espai que resta entre aquesta galeria del primer pis i el ràfec de la coberta, una decoració a base de rajoles, amb una imatge de la Mare de Déu, coronant-la

HISTÒRIA

Bastida com a torre d'estiueig durant la dècada dels anys 30, el seu primer propietari, el Sr. Moya, la va vendre vers el 1945 al Sr. Mingrat. Durant els anys 50 l'edifici fou residència de les monges de l'orde de Cor de Maria. A inicis dels anys 80 va ser adquirit per la Caixa de Pensions. L'any 1985, La Caixa va arribar a un acord amb el Centre d'Esplai l'Estel perquè fessin servir l'edifici com a seu.

Jardí modernista d’en Pere Padró

• Adreça: carrer dels afores,14 i 16

• Estil: modernista

• *Associació de pessebristes de Ripollet*

L’actual propietari és en Padró, també president de l’agrupació de pessebristes de Ripollet; cada nadal fa la tradicional exposició de pessebres a casa seva on es pot veure així l’interior d’aquesta. La casa, gaudeix de vitralls com els de la fotografia amb escenes romàntiques i naturalistes. També cal destacar el terra, que està format per petites valdeses en forma d’hexàgon les quals van formant flors. La casa també compta d’un jardí romàntic/modernista en el que hi ha fonts, moltes flors i vegetació. Aquest jardí, queda obert al públic amb diverses activitats el dia de la celebració del corpus Cristi a Ripollet.

-Hem intentat posar algunes fotografies de la façana de les cases i l'interior de les cases, però les hem hagut de treure degut a que vam fer les fotos amb una càmera i el format no és reconegut per Blogger; si les vols veure les tenim impreses en paper- 

GARROT VIL

Comentari de l'obra:

Aquesta obra d'art titulada "Garrot vil" és una obra modernista que, segons la seva opinió vol mostrar el poder que tenia l'església al segle XIX. Aquesta pintura mostra l'instant abans de com s'executa o com es duu a terme la pena capital en aquella època mitjançant el garrot vil.

En la pintura hi podem veure una plaça envoltada de gent i, al centre, un grup d'ecesiàstics envoltant la màquina de tortura. També es pot apreciar un grup de soldats i un cavall. Em crida l'atenció que les cases que es poden veure al voltant del cuadre no són cases, segons el meu parer, de gent pobre.

Aquesta pintura em dona una sensació de desconfiança i males vibracions...

(Comentari fet per Marc Rodrigo)

Títol de l'obra: Garrot Vil.

Autor: Ramon Casas.
Data de creació: 1894.
Moviment al qual pertany: Modernisme.
Localització actual: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid.

AQUELL VELL MARINER

Aquell vell mariner
ell que si, que se'n féu quan era jove
i d'un vaixell que anava a cacera d'estels.
Quan li diuen encara -car no és mort-
quants estels ha copsat,
ell que sí que respon:
-No us en diria un mot.-
Però us senyala enlaire
i us diu que un dels estels és el seu propi cor
que tots els tripulants i caçadors d'estels
tenen la fi mateixa:
i ell en dir-vos això
enlluerna son rostre de claror
i veieu els estels dansar a la seva vora.

Comentari del poema:

Aquest poema de Joan Salvat Papasseit és fàcil d'entendre tot i que hi ha paraules o expressions que dificulten el seguiment de la compensió, com per exemple, el mot "car". 

M'agrada molt el seu contingut i el missatge que l'autor vol transmetre: segons el que he entès, l'autor, Joan Salvat Papasseit, vol d'alguna manera lloar els mariners posant l'exemple que surten a caçar estels i n'hi ha un que és el seu propi cor. Potser, si tinguessim en conte que Salvat Papasseit va morir de tuberculosi als trenta anys i estimava el mar i la vida del mariner ja que el fet de viure a prop de la costa va allargar-li la vida, podriem entendre millor el significat d'aquest poema.

Personalment, m'agrada molt aquest poema; ja el coneixia abans de fer aquest treball, però desconeixia que era un poema d'avantguarda. Salvat Papasseit també m'agrada molt per les seves poesies anteriors a l'avantguardisme en les quals reivindica el socialisme i les idees anarquistes.

El poema no té rima, però tot i així, penso que el lector és atret pel contingut del poema.

(Comentari fet per Marc Rodrigo)

Títol del poema: Aquell vell mariner.
Autor: Joan Salvat Papasseit.
Època a la qual pertany: Avantguardisme.

POESIES CATALANES DELS DIFERENTS PERÍODES

---

Els tres reis de l'orient

Mai no he sabut sencera la més bella cançó:

una pluja d'estrelles

només l'estrella rua que

al sortir cau al mar

un vaixell se l'emporta

amarrada a la proa

i serveix de fanall

a uns corsaris d'avui si l'ocasió fa el lladre

i un anglès qui era al Caire

just arribat a temps

per a que li merquessin

i l'estrella es fongués enyorada

en el piltre de la seva butxaca.

M'entorno al divagar:

Tres soldadets dels reis - baioneta calada

i cadascú en el ros un gallaret taronja,

qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada

tancats en el rebost per fer-los vida flonja.

Títol del poema: Els tres reis de l'Orient.

Autor: Joan Salvat Papasseit.
Data de publicació: 1921.
Moviment al qual pertany: Avantguardisme.
Llibre de poemes en què està publicat: L'irradiador del port, iles gavines.


Les peres jovenetes:

¡Ai la petita Ixenia, voluble com l'amor,

que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,

i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta

dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;

l'olor que t'esperava del roser, tremola;

la llumet pren la cara i pel teu cos rodola

i ta rialla dins un raig de sol se'n va.

I quan el cel és d'or i cada cosa invita

en el camí i el marge i el tros, sobtadament

sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,

l'esguard xipollejant en la llum infinita.

¡Ah si les albes roses i el branquillons d'abril

i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera

poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,

de topar mai el dol, Ixena, més gentil.

Que les primeres peres que es fan acolorades

llavors que tant s'atarda el sol per la vesant;

les peres jovenetes, penjant extasiades

de cabre justes, dintre la boca d'un infant!

Títol del poema: Les peres jovenetes.
Autor: Josep Carner i Puig-Oriol.
Data de publicació: 1906.
Moviment al qual pertany: Noucentisme.
Llibre de poemes en què està publicat: Els fruits saborossos.


Tinc una oda començada: 

Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.

Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.

Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.

Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.

I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.

Títol del poema: Tinc una oda començada
Autor: Joan Maragall.
Data de publicació: 1900.
Moviment al qual pertany: Modernisme.
Llibre de poemes en què està publicat: Visions i cants

LA CASA QUE VULL

(Joan Salvat-Papasseit)

La casa que vull, 

que la mar la vegi

i uns arbres amb fruit

que me la festegin.

Que hi dugui un camí

lluent de rosada, 

no molt lluny dels pins

que la pluja amainen.

Per si em cal repòs

que la lluna hi vingui;

i quan surti el sol 

que el bon dia em digui.

Que el temps de l'estiu

níui l'oreneta

al blanc de calç ric

del porxo amb abelles.

Oint la cançó

del pagès que cava;

amb la salabror

de la marinada.

Que es guaiti ciutat

des de la finestra, 

i es sentin els clams

de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest 

si arriba una gesta.

És un poema senzill i fàcil de llegir. El poeta parla de com seria la casa dels seus somnis. Una casa que jo imagino al mig de la natura. Una casa envoltada d'arbres on es pot gaudir del sol de l'estiu i de la pluja de l'hivern. Imagino al poeta mirant el mar des de la seva finestra. És el racò desitjable per qualsevol persona. Un racò de descans i desconnexió dels sorolls de la gran ciutat. Si pensem que el poeta va patir problemes de salut podria ser l'indret ideal de repòs.

Comentari fet per Ainhoa Calderón Cerezo 4rt A

AMOR I DOLOR

Titol: Amor i dolor
Autor: Edvard Munch
Moviment Al qual pertany: Modernisme

Sento ternura quan miro aquest quadre. M'agraden els seus colors, la diferència que fa entre el blanc de la dona i el negre de l'home. El blanc representa l'amor, la pau que li dona la dona a l'home. Aquest, l'home,  representat amb el color negre, el negre de la pena, el dolor, la mort... Fins i tot el cabell vermell de la dona és un contraste amb el color blanc de la seva pell. Ho veig com un  toc d'alegria a la situació. Veig en el quadre més intenció de donar importancia a les emocions a través dels colors que al físic dels dos personatges. 

Comentari fet per Ainhoa Calderón Cerezo 4rt A. 

OBRES D'ART

Nom de l'obra: "The street enter the house" (El carrer que entra a casa).

Autor/a: Umberto Biccioni 

Data d'elaboració de l'obra: 1911

Moviment al qual pertany: Avantguardisme (Futurisme).

Ubicació actual: Museu Sprengel (Hanover, Alemanya). Berlín.

Nom de l'obra: Església del Sagrat Cor de Vistabella

Autor/a: Josep Maria Jujol i Gibert

Data elaboració de l'obra: Entre 1923 i 1924

Moviment al qual pertany: Modernisme

Ubicació actual: La Secuita (Tarragona)

Nom de l'obra: La Ben Plantada de Manresa

Autor/a: Josep Clarà i Ayats

Data elaboració de l'obra: Es va inaugurar al 1978, però es va construir molt abans. Van haver de treure-la perquè era massa moderna per l'epoca; la nuesa de la figura escandalitzà els i les habitants de Manresa.

Moviment al qual pertany: Noucentisme

Ubicació actual: Manresa (Barcelona)